La literatura i el món de l’art ha estat un espai molt freqüentat i utilitzat per persones LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). De fet, seguramente molts d’ells i d’elles han vist en l’art un format perfecte per tal d’expressar allò que sentien interiorment i que en moltes èpoques de la història no era possible contar públicamente.
Em ve al cap el cas paradigmàtic de Federico García Lorca en la literatura, de Pièrre et Gilles en pintura, de Pedro Almodóvar al cinema , o de tants altres que trobaren en l’art el mitjà perfecte per a dir allò que no es podia dir. L’art sempre ha sigut molt sofrit, és clar! Si estos autors no hagueren sigut homosexuals la seua obra haguera estat una altra història completament diferent.
Hui en dia, afortunadamente, són cada colp més les persones que es dediquen a l’art i que declaren públicament que són LGTBI. Estic convençut que socialment aquests/es artistes fan un bé públic impagable, serveixen de model per a molts i moltes adolescents, i no tan adolescents, que no tenen referents per tal de desenvolupar amb normalitat la seua orientació sexual.
Sense arribar a etiquetar aquestos autors i autores , de cultura LGTBI, crec que quan Alejandro Amenábar declara públicamente que és homosexual, està també dient que el seu cinema és un cinema fet per un homosexual. Tot i que com a director de cinema no ha tractat d’una manera clara l’homosexualitat en les seues pel·lícules, Amenábar serveix d’exemple per a moltes persones LGTBI.
Em ve al cap el cas paradigmàtic de Federico García Lorca en la literatura, de Pièrre et Gilles en pintura, de Pedro Almodóvar al cinema , o de tants altres que trobaren en l’art el mitjà perfecte per a dir allò que no es podia dir. L’art sempre ha sigut molt sofrit, és clar! Si estos autors no hagueren sigut homosexuals la seua obra haguera estat una altra història completament diferent.
Hui en dia, afortunadamente, són cada colp més les persones que es dediquen a l’art i que declaren públicament que són LGTBI. Estic convençut que socialment aquests/es artistes fan un bé públic impagable, serveixen de model per a molts i moltes adolescents, i no tan adolescents, que no tenen referents per tal de desenvolupar amb normalitat la seua orientació sexual.
Sense arribar a etiquetar aquestos autors i autores , de cultura LGTBI, crec que quan Alejandro Amenábar declara públicamente que és homosexual, està també dient que el seu cinema és un cinema fet per un homosexual. Tot i que com a director de cinema no ha tractat d’una manera clara l’homosexualitat en les seues pel·lícules, Amenábar serveix d’exemple per a moltes persones LGTBI.
Hui, justament, es commemora un dia molt especial en la lluita LGTBI, el 17 de Maig dia en què l'OMS va llevar del catàleg de malalties mentals l'homosexualitat. Celebrem aquest dia.
